Lluís Fonmunté pregoner de la Festa Major de Mont-roig del Camp 2012

En Lluís Fonmunté va rebre amb alegria i orgull l’encàrrec de llegir el pregó per inaugurar la Festa Major del seu poble.

Sense dubtar-ho va acceptar, obrint així les festes davant els convilatans que van omplir la sala d’actes per escoltar com el pregoner, emocionat, feia un repàs a les seves vivències vinculades profundament al món de la pintura.

Va prendre especial rellevància el record a la figura del seu pare, Lluís Fonportal, i  tots aquells qui marcaren el seu camí artístic i la seva formació d’aquarel.lista.

Va acabar l’emotiu discurs recordant la seva joventut en un Mont-roig vinculat profundament a la vida rural i agrícola i agraint la confiança que el poble li ha dipositat durant tots aquests anys.

PREGÓ DE FESTA MAJOR 2012

Sr. Alcalde, regidors, veïns i veïnes primer de tot voldria donar les gràcies al nostre Ajuntament, per convidar-me a fer el pregó de la Festa Major.

Molts dels que sou aquí ja em coneixeu, d’altres potser no. Em dic Lluís Font Munté, sóc fill de Mont-roig i vaig fer el meu primer plor un 9 de maig de 1937, al número 8 del carrer Reial. El fet d’haver nascut en una casa de pintor ha marcat la meva vida. Durant els primers anys de la meva infantesa vaig veure pintar quadres al meu pare, junt amb d’altres amics seus que eren pintors de Reus i de Barcelona i que venien molt sovint a Mont-roig a pintar. Jo els ajudava a portar alguna tela, cavallets,… de mica en mica va començar la meva afició per la pintura, fins i tot de vegades em plantaven un cavallet i una tela i així va ser com vaig iniciar-me en aquest món. Un gran amic del meu pare va ser el pintor mont-rogenc en Jacint Salvador Aragonès, conegut com a Cintu Cuadros, era més gran que el meu pare, junts van compartir moltes estones pintant, i van seguir mantenint contacte per correu quan en Jacint es va traslladar a París. També va conèixer en Joan Miró, el meu pare acostumava a visitar-lo al mas, i fins i tot va pintar-li en diverses ocasions la casa. Tots ells, sense adonar-se’n van ser cronistes de l’època, quedant els quadres com una imatge captada en el temps, imatges que ens han arribat de molts racons, avui en dia totalment canviats. El meu pare amb una carrera d’aquarel·lista intensa però curta, va exposar a moltes sales de Catalunya i en alguns llocs d’Espanya, portant per tot arreu quadres de Mont-roig, molts d’ells ara en mans de col·leccions particulars. Malauradament l’any 1948, quant ja havia assolit el reconeixement a nivell nacional, just després d’haver arribat d’exposar de Saragossa, es va posar molt malalt i en pocs dies va morir. Només tenia 39 anys i jo 11. De petit a l’escola vaig tenir un professor, el Sr. Manuel Gallego que li agradava molt dibuixar i pintar. Ell va ser qui va continuar ensenyant-me a dibuixar i pintar. També vaig anar a estudiar durant dos anys a l’escola d’art de Tarragona però per assumptes familiars ho vaig haver de deixar, tot i així vaig continuar pintant. En aquell temps ja m’anomenaven Lluis pintor, com el meu pare. En tot aquest temps, la relació amb els amics pintors del meu pare havia continuat, sobretot amb un pintor de Reus, en Ceferino Olivé, també aquarel·lista. El Sr. Ceferino va continuar venint a casa i sortíem plegats a pintar, una amistat que vam mantenir fins que ell va morir. És amb ell amb qui he compartit més vivències i de qui he après tot el que sé de l’aquarel·la. Juntament amb d’altres amics pintors, l’any 1963, vam fundar l’agrupació aquarel·lista de Tarragona, durant 12 anys vam exposar per tota Espanya i Catalunya, però com que la pintura artística no era prou rentable, em vaig decidir a establir-me com a pintor de cases, per tal de tenir una feina més segura per poder formar una família. Vaig continuar pintant i exposant, artísticament se’m coneix com a FONMUNTÉ, que és la signatura de les meves obres, com molts de vosaltres ja sabeu. Com ha mont-rogenc, sempre que he pogut m’ha agradat participar en les activitats del poble. Vaig ser majoral de la cofradia de la Puríssima Sang i juntament amb en Francesc Toda, Josep Maria Nogués i el rector mossèn Blas, vam prendre la iniciativa de fer un Sant Sepulcre, el que hi havia es va cremar durant la guerra. La talla de fusta és obra d’en Modest Gené un important escultor de Reus. L’urna la va fer en Jaume Olivé i jo la vaig daurar. Ho vam poder pagar gràcies a donacions, col·lectes i obres de teatre i es va estrenar l’any 1956. Més endavant l’any 1980 i després del robatori de la Mare de Déu de la Roca, vaig formar part del grup fundador del Patronat de la Mare de Déu de la Roca. Vam reposar la imatge el mateix any, amb una talla de fusta realitzada per en Francesc Javaloy i vam començar a treballar per l’ermita. He estat i sóc soci d’algunes associacions i en d’altres he col·laborat pintant com per exemple, cartells d’actes, portades de llibres, dibuixos per obsequis, decorats d’obres de teatre i tot allò que m’han demanat i he pogut fer. Recordo la meva joventut en un Mont-roig plenament agrícola, on hi havien altres oficis i comerços. Molts dels aquí presents podreu recordar, igual que jo, oficis antics, com el de rajoler que treballaven a la bòbila, i per on van passar varies generacions dels Font del poble. Molts s’han perdut al llarg dels anys, entre d’altres motius, degut a la mecanització del camp, d’altres s’han adaptat als temps moderns. Els boters, que feien les botes, barrals, portadores. Els basters, que arreglaven i feien a mida els guarniments dels matxos, mules i cavalls. Els carreters, que feien els carros i els arreglaven. Els ferrers, que ferraven els animals, arreglaven les polleganes i lluciaven les relles. També posaven els cèrcols a les rodes de carro, era molt bonic veure com ho feien, jo vaig ajudar una vegada a col·locar-ne uns. Cistellers, espardenyers, ceramistes i molts més, tots ells lligats a la feina del camp. Demà i diumenge, quan visitem la mostra d’oficis i el mercat a l’antiga, tots aquells que hem viscut aquesta època podrem recordar-ho i ,fins i tot, deixar-nos portar per la nostàlgia. Aquells que sou molt més joves podreu conèixer i ensenyar als vostres fills aspectes de Mont-roig de quan els vostres pares i avis van ser joves. Estic molt content d’estar aquí entre vosaltres i en aquest lloc, MONT-ROIG, que té molts racons bonics, plens de llum, colors i de contrastos. Durant aquesta estona que he estat parlant he captat els moments, el somriure, el goig i l’alegria, tot això queda emmarcat dins del meu cor. Ja per acabar, deixeu-me dir que ha estat un honor poder fer el pregó de la festa major i aprofitar aquest moment per agraïr al poble de Mont-roig la confiança de tots aquests anys com a pintor. Moltes gràcies per la vostra assistència, i l’aplaudiment que s’acostuma a fer, dedicar-lo al nostre poble, amb el desig que tots plegats puguem gaudir de la festa major.

Visca Mont-roig!