Fotografia de Fonportal

Retrat de Fonportal realitzat per Ceferino Olivé

Els estris de treball de Fonportal

Detall d’exposició de Fonportal

Fonportal pintant al peu de l’ermita de la Roca

Fonportal i Ceferí Olivé

Postal de Jacint Salvadó enviada al seu alumne Fonportal

Nascut a Mont-roig del Camp l’any 1908, als anys quaranta es va endinsar en el món de la pintura.

No és pas molt el que d’ell es pot dir, doncs l’activitat que va desenvolupar fou efímera a causa de la seva prematura mort, als quaranta anys. Però els vuit anys durant els quals es va dedicar a pintar, constitueixen un clar exemple de com actuaven els pintors en la immediata postguerra.

Apareix en el panorama expositiu quan ja ha complert trenta-dos anys. I tot i que va rebre lliçons de Jacint Salvadó Aragonès es pot considerar un autodidacte. Els set anys d’activitat galerística poden considerar-se com època de formació del que hauria estat la seva carrera pictòrica si no hagués mort. En la seva presentació a les Galeries Laietanes s’escriu a la Vanguardia: “el joven artista presenta cualidades que permiten augurarle una carrera feliz, cualidades que acredita, sobre todo, en los paisajes pequeńos que le dan ocasión para huir del excesivo detallismo y dar una auténtica sensación de espacio propio del campo de Tarragona”. I Juan Francisco Bosch, de la seva última personal de 1948, deia: “evidentes los progresos de Fonportal en su comedido quehacer, no vacilamos en ampliar el margen de confianza otorgado no ha mucho al joven acuarelista”.

L’any 1941 es va presentar a Barcelona amb una quarentena d’olis i firmant Lluís Font. Però la coneixença de Ceferí Olivé  en aquell moment reconegut i triomfador aquarel·lista va decantar-lo cap a la tècnica que en aquells anys aconseguí un gran ressò. Així, el 1946, a la barcelonina Sala Caralt, es presenta amb obres d’aquesta modalitat, signant Lluís Fonportal. I s’inscriu a l’Associació d’Aquarel.listes de Catalunya que llavors tenia gran activitat.

Fonportal es convertí, amb el seu esforç, en un paisatgista, defugint sempre la figura com a protagonista. I tot i que la crítica del moment subratlla que s’endinsa en l’esperit del camp tarragoní, obté millors resultats en les obres d’ambient plujós, on predominen els colors grisos.

No passà de ser una proposta de futur. Amb apassionament va lograr superar l’ambient immediat del seu poble, però el seu autodidactisme no el va permetre, amb vuit anys, imposar-se en els cercles barcelonins, tot i la notable activitat expositora que va desenvolupar. Activitat que pogué dur a terme donada la gran abundància d’exposicions que provocaren els tristos i durs anys de “l’estraperlo”.

FRANCESC MIRALLES.

In Memoriam Lluís Font Portal

Mont-roig del Camp, 1995