![\"\"](\"http:\/\/www.lluisfongrau.com\/wp-includes\/js\/tinymce\/plugins\/wordpress\/img\/trans.gif\" "\\"M\u00e9s...\\""){kind=spacer}
PREG\u00d3 DE FESTA MAJOR 2012<\/strong><\/p>\nSr. Alcalde, regidors, ve\u00efns i ve\u00efnes primer de tot voldria donar les gr\u00e0cies al nostre Ajuntament, per convidar-me a fer el preg\u00f3 de la Festa Major.<\/p>\n
<\/p>\n
Molts dels que sou aqu\u00ed ja em coneixeu, d\u2019altres potser no. Em dic Llu\u00eds Font Munt\u00e9, s\u00f3c fill de Mont-roig i vaig fer el meu primer plor un 9 de maig de 1937, al n\u00famero 8 del carrer Reial. El fet d\u2019haver nascut en una casa de pintor ha marcat la meva vida. Durant els primers anys de la meva infantesa vaig veure pintar quadres al meu pare, junt amb d\u2019altres amics seus que eren pintors de Reus i de Barcelona i que venien molt sovint a Mont-roig a pintar. Jo els ajudava a portar alguna tela, cavallets,… de mica en mica va comen\u00e7ar la meva afici\u00f3 per la pintura, fins i tot de vegades em plantaven un cavallet i una tela i aix\u00ed va ser com vaig iniciar-me en aquest m\u00f3n. Un gran amic del meu pare va ser el pintor mont-rogenc en Jacint Salvador Aragon\u00e8s, conegut com a Cintu Cuadros, era m\u00e9s gran que el meu pare, junts van compartir moltes estones pintant, i van seguir mantenint contacte per correu quan en Jacint es va traslladar a Par\u00eds. Tamb\u00e9 va con\u00e8ixer en Joan Mir\u00f3, el meu pare acostumava a visitar-lo al mas, i fins i tot va pintar-li en diverses ocasions la casa. Tots ells, sense adonar-se\u2019n van ser cronistes de l\u2019\u00e8poca, quedant els quadres com una imatge captada en el temps, imatges que ens han arribat de molts racons, avui en dia totalment canviats. El meu pare amb una carrera d\u2019aquarel\u00b7lista intensa per\u00f2 curta, va exposar a moltes sales de Catalunya i en alguns llocs d\u2019Espanya, portant per tot arreu quadres de Mont-roig, molts d\u2019ells ara en mans de col\u00b7leccions particulars. Malauradament l\u2019any 1948, quant ja havia assolit el reconeixement a nivell nacional, just despr\u00e9s d\u2019haver arribat d\u2019exposar de Saragossa, es va posar molt malalt i en pocs dies va morir. Nom\u00e9s tenia 39 anys i jo 11. De petit a l\u2019escola vaig tenir un professor, el Sr. Manuel Gallego que li agradava molt dibuixar i pintar. Ell va ser qui va continuar ensenyant-me a dibuixar i pintar. Tamb\u00e9 vaig anar a estudiar durant dos anys a l\u2019escola d\u2019art de Tarragona per\u00f2 per assumptes familiars ho vaig haver de deixar, tot i aix\u00ed vaig continuar pintant. En aquell temps ja m\u2019anomenaven Lluis pintor, com el meu pare. En tot aquest temps, la relaci\u00f3 amb els amics pintors del meu pare havia continuat, sobretot amb un pintor de Reus, en Ceferino Oliv\u00e9, tamb\u00e9 aquarel\u00b7lista. El Sr. Ceferino va continuar venint a casa i sort\u00edem plegats a pintar, una amistat que vam mantenir fins que ell va morir. \u00c9s amb ell amb qui he compartit m\u00e9s viv\u00e8ncies i de qui he apr\u00e8s tot el que s\u00e9 de l\u2019aquarel\u00b7la. Juntament amb d\u2019altres amics pintors, l\u2019any 1963, vam fundar l\u2019agrupaci\u00f3 aquarel\u00b7lista de Tarragona, durant 12 anys vam exposar per tota Espanya i Catalunya, per\u00f2 com que la pintura art\u00edstica no era prou rentable, em vaig decidir a establir-me com a pintor de cases, per tal de tenir una feina m\u00e9s segura per poder formar una fam\u00edlia. Vaig continuar pintant i exposant, art\u00edsticament se\u2019m coneix com a FONMUNT\u00c9, que \u00e9s la signatura de les meves obres, com molts de vosaltres ja sabeu. Com ha mont-rogenc, sempre que he pogut m\u2019ha agradat participar en les activitats del poble. Vaig ser majoral de la cofradia de la Pur\u00edssima Sang i juntament amb en Francesc Toda, Josep Maria Nogu\u00e9s i el rector moss\u00e8n Blas, vam prendre la iniciativa de fer un Sant Sepulcre, el que hi havia es va cremar durant la guerra. La talla de fusta \u00e9s obra d\u2019en Modest Gen\u00e9 un important escultor de Reus. L\u2019urna la va fer en Jaume Oliv\u00e9 i jo la vaig daurar. Ho vam poder pagar gr\u00e0cies a donacions, col\u00b7lectes i obres de teatre i es va estrenar l\u2019any 1956. M\u00e9s endavant l\u2019any 1980 i despr\u00e9s del robatori de la Mare de D\u00e9u de la Roca, vaig formar part del grup fundador del Patronat de la Mare de D\u00e9u de la Roca. Vam reposar la imatge el mateix any, amb una talla de fusta realitzada per en Francesc Javaloy i vam comen\u00e7ar a treballar per l\u2019ermita. He estat i s\u00f3c soci d\u2019algunes associacions i en d\u2019altres he col\u00b7laborat pintant com per exemple, cartells d\u2019actes, portades de llibres, dibuixos per obsequis, decorats d\u2019obres de teatre i tot all\u00f2 que m\u2019han demanat i he pogut fer. Recordo la meva joventut en un Mont-roig plenament agr\u00edcola, on hi havien altres oficis i comer\u00e7os. Molts dels aqu\u00ed presents podreu recordar, igual que jo, oficis antics, com el de rajoler que treballaven a la b\u00f2bila, i per on van passar varies generacions dels Font del poble. Molts s\u2019han perdut al llarg dels anys, entre d\u2019altres motius, degut a la mecanitzaci\u00f3 del camp, d\u2019altres s\u2019han adaptat als temps moderns. Els boters, que feien les botes, barrals, portadores. Els basters, que arreglaven i feien a mida els guarniments dels matxos, mules i cavalls. Els carreters, que feien els carros i els arreglaven. Els ferrers, que ferraven els animals, arreglaven les polleganes i lluciaven les relles. Tamb\u00e9 posaven els c\u00e8rcols a les rodes de carro, era molt bonic veure com ho feien, jo vaig ajudar una vegada a col\u00b7locar-ne uns. Cistellers, espardenyers, ceramistes i molts m\u00e9s, tots ells lligats a la feina del camp. Dem\u00e0 i diumenge, quan visitem la mostra d\u2019oficis i el mercat a l\u2019antiga, tots aquells que hem viscut aquesta \u00e8poca podrem recordar-ho i ,fins i tot, deixar-nos portar per la nost\u00e0lgia. Aquells que sou molt m\u00e9s joves podreu con\u00e8ixer i ensenyar als vostres fills aspectes de Mont-roig de quan els vostres pares i avis van ser joves. Estic molt content d\u2019estar aqu\u00ed entre vosaltres i en aquest lloc, MONT-ROIG, que t\u00e9 molts racons bonics, plens de llum, colors i de contrastos. Durant aquesta estona que he estat parlant he captat els moments, el somriure, el goig i l\u2019alegria, tot aix\u00f2 queda emmarcat dins del meu cor. Ja per acabar, deixeu-me dir que ha estat un honor poder fer el preg\u00f3 de la festa major i aprofitar aquest moment per agra\u00efr al poble de Mont-roig la confian\u00e7a de tots aquests anys com a pintor. Moltes gr\u00e0cies per la vostra assist\u00e8ncia, i l\u2019aplaudiment que s\u2019acostuma a fer, dedicar-lo al nostre poble, amb el desig que tots plegats puguem gaudir de la festa major.<\/p>\n
Visca Mont-roig!<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.lluisfongrau.com\/wp-content\/uploads\/Foto-preg\u00f3-01.jpg\" "\\"O\\"")
<\/a><\/p>\n